Descripció: L’obra «Cabanyal 1641» presenta una recopilació de les cases que van a ser expropiades i enderrocades al Cabanyal, una de les lluites veïnals més fervents que s’ha viscut a València. El nom es deu a les 1.651 vivendes expropiades, i tenint en compte que només 1 de cada 3 famílies seran reubicades en pisos de nova construcció, conformarien les 533 famílies presents en l’escultura. Dividides en 53 cases unifamiliars i 240 vivendes que acullen dues famílies. Amb això construïm una escultura de 180 cm, relativa a una escala 1:2000 cm respecte a la longitud total de l’avinguda després de la modificació proposada pel PERI, Pla Especial de Reforma Interior, elaborat per AUMSA per encàrrec de l’Ajuntament. En l’eterna confrontació entre la conservació del patrimoni o el desenvolupament especulatiu, este pla suposa la destrucció d’un conjunt històric protegit de la ciutat, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) l’any 1993.
De manera simbòlica hem realitzat una escultura amb estes cases expropiades que es presenten en cubs de ceràmica (amb estil de taulell) en dos colors. La idea resideix en la proclama: Construeix el teu propi edifici punter amb un barri històric!, en referència al pla de l’enderroc del Cabanyal i la posterior projecció especulativa de l’avinguda Blasco Ibáñez amb la construcció d’hotels i edificis punters. Construïm una forma d’arquitectura in vitro amb un barri històric; per a això ens hem basat en l’edifici «30 St Mary Axe» de Londres, de l’arquitecte Norman Foster. L’edifici, també conegut com «el cogombre» o «fal·lus de vidre» segons diferents publicacions en diaris i revistes londinenques, representa una forma d’arquitectura fractal, en espiral, que esdevé símbol dels poders fàctics en els grans centres financers a nivell mundial. Usarem, per tant, este edifici com a icona de la perpetuació de l’arquitecte en la humanitat i en les societats venidores, sense tindre en compte una anàlisi en profunditat relativa als drets i deures de l’autor amb el seu entorn i la seua comunitat, afavorint el perillós concepte de globalitat. La creixent pèrdua d’allò local a favor de l’homogeneïtzació global en tots els processos derivats de la construcció d’un model de gestió i desenvolupament urbà dificulta la participació ciutadana basada en el debat plural i el compromís amb un desenvolupament econòmic arrelat en les bases d’allò local.
És per això que plantegem este joc, per a donar-li un nou enfocament a esta problemàtica generada, i així proposar-ne una lectura diferent. Al mateix temps que adoptem una posició clara, la conservació i rehabilitació del Cabanyal-Canyamelar suposa una oportunitat per a València de posseir un Centre Històric únic a Europa que pot convertir-se en reclam turístic alhora que preserva la seua maltractada identitat. Els beneficis a llarg termini poden ser molt més avantatjosos que els pretesos pels interessos econòmics del poder.